😅 COM MOLA FER CUA A LES 7:30 H EN PLE MES D´AGOST!
La cua forma part de consumar l’acte experiencial per “aconseguir” el millor croissant de la comarca! 🥐
Volem tenir en compte la preferència dels altres (biaix a pensar que el que diuen i fan és correcte). 50 persones esperant per comprar no poden estar errades!
A més cua, més predisposició mental cap al desig i cap a l’anticipació del plaer…
Arribar a temps de trobar els millors croissants i baguettes a uns preus molt raonables activa el circuit de recompensa. 🥖🥖🥖
La cua redueix el conflicte del cost total perquè l’objectiu és sortir amb la bossa plena! Pura evolució natural! Semblant a “l’efecte ex-peatge de la Roca”: pago per arribar, compro més!
🧀 A més, fem la transacció amb un negoci local, de tota la vida, productor de la zona… em sento bé! I si ens atenen amb prou amabilitat, l’experiència ja és sublim!
Avui cua, demà també… repetirem un comportament fàcil, molt assumible… i que requereix urgència! Matinar per arribar a temps!
El sentiment d’urgència accelera la decisió per evitar la pèrdua. La pèrdua és imminent o creix gradualment.
Tan important soc jo per perdre’m cada dia aquestes delícies?
Moltes vegades, aquestes botigues locals d’èxit són la destinació, són la raó principal de visita a un poble o, dit d’una altra manera, si un poble no té un forn com Déu mana, aniré al següent més enllà.